Revoltes als països àrabs

TUNÍSSIA: El 17 de desembre de 2010, Mohamed Bouazizi es va immolar públicament per protestar sobre les subencions, perquè ja no en rebia. Finalment va morir el dia 5 de gener. I com a conseqüència va esdevenir una revolt sOCIAL

"Tu felicidad sólo depende de la fuerza que tienes dentro"

Un home de 50 anys va decidir vendre la seva agència de publicitat, els seus pisos, els seus cotxes... menys al seu bar anomenat "Capità Kurt", per recórrer tot el món amb un vaixell.
El viatge va durar 14 anys i el va fer juntament amb la seva dona Elena.

Estructura: El text està dividit per un petit resum, i una sèrie de preguntes que li fan.

Conclusió: Em sembla bastant arriesgat vendreu tot i quedar-se amb res, i embarcar-se una aventura com aquesta.

Rodamots

autumne (m)

Tardor; estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que, a l'hemisferi nord, comença el 23 de setembre, a l'equinocci de tardor, i acaba el 21 de desembre, al solstici d'hivern, i a l'hemisferi sud comença el 21 de març i acaba el 21 de juny.

[Etimologia — Del llatí autumnus, 'tardor'.]


antull (m)

Capritx.
«Car totes van | ab grans entulls, | pompes, ergulls | vanes despeses», diu Jaume Roig a l'Espill (s. XV).

[Etimologia — Del llatí ante oculum, 'davant de l'ull'.]


latria (f)

Adoració.

[Etimologia — Del llatí tardà latria, i aquest, del grec latreía, mateix significat. D'aquest mot es deriven també egolatria, 'adoració de si mateix', idolatria, 'culte donat als ídols', i zoolatria, 'adoració o culte als animals'.]


foradada (f)

Túnel.

[Etimologia — De foradar, de forat, del llatí foratus, 'perforació', derivat de forare, 'foradar'.]


hodiern -a (adj)

Del dia d'avui, del temps present.

[Etimologia — Del llatí hodiernus, mateix significat, d'hodie, 'avui' (resultant de la composició de ho, per hoc, més die: pròpiament 'en aquest dia'), evolucionat en oie en llatí tardà i origen de les formes vui, hui i avui.]


Agustí Bartra i Lleonart (1908 - 1982)

Va ser dramaturg, poeta i narrador.

ISABEL ALLENDE. Dones apassionades.

Pau VIDAL, Aigua Bruta.

Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu... A Aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben bé Camil, treballa recollint argot per a l’Acadèmia d’Estudis Catalans, però té un projecte secret: actualitzar el magne Diccionari etimològic del filòleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocació, la caça del mot, fins que l’atzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un científic desaparegut, una empresa farmacèutica poc transparent... Al ritme d’una investigació involuntària però frenètica, Aigua bruta transporta el lector a través d’allò que els biòlegs anomenen ‘el cicle de l’aigua’: del Pirineu al delta del Llobregat, passant per aqüífers, fonts i abocaments. Un cicle ple de culpables, incloses grans empreses públiques de subministrament d’aigua, amb la intenció poc secreta de denunciar l’últim crit en matèria de contaminació ambiental: els residus medicinals. Aigua bruta és, en afortunada expressió d’un crític i membre de l’Acadèmia d’Estudis Catalans, “la primera novel·la d’intriga etimològica en català”.