FRONTERES

El passat divendres 3 de juny, els alumnes de 1r de batxillerat de l'IES Vidreres vam anar al teatre a veure quatre curtmetratges, com a exemple del que seria el Curt punt doc.

En aquests petits films podem observar diferents tipus de fronteres que poden ser tan sentimentals o interiors com físquies.

La definició general de fornetra diu que és una línia que divideix a dos territoris o en l'àmbit lingüístic, separa dues llengües.

Un clar exemple d'aquesta definició és el curtometratge On the line, on podíem veure com un home nord-americà d'uns 40 anys i pare de famiília havia d'anar a treballar a la frontera que separa Estats Units d'Amèrcia amb Mèxic i vigilar que cap immigrant il·legal intentès travessar-la, en cas que l'atravassesin ha de trucar a les patrulles. Però aquest dia les patrulles no estan disponibles i es veu obligat d'amar-hi ell mateix, perd els papers i dispara a la dona que intentava atravessar la frontera. Per mi en aquests minuts ens volen fer veure que hi ha dos tipus de fronteres la física, que és la que podem veure a simple vista i la que separa dos territoris i la que ens separa de la vida i la mort, una frontera de la qual no en som propietaris i qualsevol la pot trasspassar.

El curtmetratge Wagah ens fa veure la frontera típica, la que separa a dos territoris diferents. Però que en cas contrari a l'altre, no hi ha violència sino més aviat una bona relació.

En canvi en el curtmetratge 52 per cent ens mostra una nena russa que vol entrar a una escola de ballarines, tot i passar moltes proves bastant dures no aconseguiex entrar-hi per 0.3 dècimes. Aquí podem veure-hi un altre tipus de frontera, una que no és física però que per no aconseguir una sèrie de punts estàs dintre o fora.

A l'últim curtmetratge, anomenat Slaves, parla sobre un cas real d'uns nens de l'Àfrica que van ser esclaus i van patir molt. En aquest vam poder veure un frontera de classes socials, de diferència de poder entre els homes que segrestaven els nens i els esclaus. Una frontera en la que no podien fer res per travessar-la, una frontera entre la vida i la mort.

En conclusió, crec que hi ha molts tipus de fronteres. Però potser la més dura no és la que dóna significat a la paraula, sino que en cada situació ens trobem diferentes fronteres. En alguns casos traspassar-les et poden fer mal físicament i en algunes altres mentalment.

ROSA MARIA FONT

Maria Rosa Font i Massot va néixer a Sant Pere Pescador l'any 1957. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona. Tot i la seva residència a la capital gironina, Rosa Font no ha abandonat el seu vincle amb l'Empordà: no en va fou membre del Grup de Defensa dels Aiguamolls de l'Empordà i ara és sòcia de l'IAEDEN (Institut Alt Empordanès de Defensa de la Natura). També va basar la seva novel¿·a L'ànima del freixe en un quadern personal del seu besavi, recuperant així la memòria històrica de la seva família i de la comarca.

Al llarg de la seva carrera com a escriptora no només ha creat la poesia, gènere que li va permetre guanyar el premi Vila de Martorell de l'any 2000 amb Aigua Llunyana i el Premi de Poesia Festa d'Elx, de 2004, amb La llum primera, sinó també la novel·la per adults i la novel·la juvenil. En la seva trajectòria destaquem les seves col·laboracions a la Revista de Girona on Rosa Font ens ofereix unes descripcions, de temes molt variats, utilitzant la veu personal i íntima dels seus poemes.

Rosa Font també destaca per la seva activa vida cultural. La poetessa recita els seus poemes i col·labora, entre d'altres institucions, amb L'Aula d'Humanitats de Girona. També ha estat ponent en algunes jornades d'història de la literatura. Destaca la seva intervenció a les Primeres Jornades d'Estudi sobre la vida i obra de Víctor Català organitzades per l'Ajuntament de l'Escala amb la ponència "Un film (3.000 metres)": la resposta de Víctor Català als models noucentistes.

El nom de Rosa Font no el podem deslligar del de Maria Àngels Anglada ja que aquesta va ser la seva professora i li va prologar el poemari Quadern d'Erinna de Telos.

Llibres publicats

Narrativa:

· Envia'ns un àngel. Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor, 1999 [juvenil]

Novel·la:

L'ànima del freixe. Barcelona: Barcanova, 2003.

Poesia:

· Quadern d'Erinna de Telos. Barcelona: Columna, 1989 · Tres notes i el silenci. Barcelona: Ed. 62, 1989 · Com ombres vives. Barcelona: Columna, 1996 · Aigua llunyana. Barcelona: Viena, 2001 · La llum primera. Valencia: Eliseu Climent / 3i4, 2005 · Des de l'arrel. Barcelona: Proa, 2009 · Un lloc a l'ombra. Barcelona: Proa, 2011 Premis literaris ·Vila de Martorell de poesia, 2000: Aigua llunyana · Ciutat d'Elx de poesia, 2004: La llum primera · Premis Literaris de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia, 2008: Des de l'arrel · Carles Riba, 2010: Un lloc a l'ombra AIGUA LLUNYANA La sento des de lluny, sobre el teulat, a les fulles vinclades per les llances tortuoses, al terra tan humit com la pell d´un nounat, dins de les temples que esclaten amb el pes d´una nit sorda. La sento des de lluny, sobre el tronc sinuós de la figuera, sobre les pedres que duen el rostre dels meus morts. La sento sota els peus d´un blanc incendiat, punxan-te els dits i el gest que s´endevina sota la pell resseca. La sento com colpeja les llambordes on vares transitar: i et guia els passos lleus abans de fondre´s. La sento com penetra les arrels amagades que deixen els teus ossos: fins a fer-les florir. La sento travessant els recs del mas, clavant les urpes a les closes fèrtils, enfilant-se a les saules emmudides mentre la boira esquinça els esbarzers de l´hort. . La sento des de lluny. Sé que t´abraça i cau, sempre més lenta, sobre els teus ulls de fang. El "Jo poètic" explica els seus sentiments cap a una persona perduda. Diu que la sent a dintre, per tot arreu. Versos de 10 i de 6 en alguns casos. No seguiex rima ni assonant i ni consonant. SOTA L’OMBRA Sense pell, en un lloc a l'ombra, visc. 10 Desnuada de mi, 6 amb els dits cabdellats 6 a la madeixa de la mort 8 mentre escolto les hores sense veu, 10 amb la finestra oberta al vent glaçat 10 enmig d'un naufragi de núvols. 8 Em sé terra de nit i pols crepuscular, 6+6=12 vers alexandrí acer d'estrella i ombra, 6 el so desafinat dels meteors. 10 Saliva de cuc, boca de llimac, em sé, un bri cansat de fum, la cicatriu del foc. Als fils gelats dels vent, estenc el meu vestit: la pell que sobreviu llagada en aquest lloc a l'ombra. En aquest poema el jo poètic descriu com se sent. Es sent com si s’estigués morint de pena, i és com si s¡estigués a sota terra morint-se i podrint-se, com si els cucs se l’estiguéssin menjant.

AIGUA LLUNYANA

La sento des de lluny, sobre el teulat,

a les fulles vinclades per les llances

tortuoses, al terra tan humit

com la pell d´un nounat, dins de les temples

que esclaten amb el pes d´una nit sorda.

La sento des de lluny, sobre el tronc sinuós

de la figuera, sobre les pedres que duen

el rostre dels meus morts.

La sento sota els peus d´un blanc incendiat,

punxan-te els dits i el gest que s´endevina

sota la pell resseca.

La sento com colpeja les llambordes

on vares transitar: i et guia

els passos lleus abans de fondre´s.

La sento com penetra

les arrels amagades que deixen els teus ossos:

fins a fer-les florir.

La sento travessant els recs del mas,

clavant les urpes a les closes fèrtils,

enfilant-se a les saules emmudides

mentre la boira esquinça els esbarzers de l´hort.

.

La sento des de lluny. Sé que t´abraça

i cau, sempre més lenta,

sobre els teus ulls de fang.

M. Rosa Font i Massot

aria Rosa Font i Massot va néixer a Sant Pere Pescador l'any 1957. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona. Tot i la seva residència a la capital gironina, Rosa Font no ha abandonat el seu vincle amb l'Empordà: no en va fou membre del Grup de Defensa dels Aiguamolls de l'Empordà i ara és sòcia de l'IAEDEN (Institut Alt Empordanès de Defensa de la Natura). També va basar la seva novel¿·a L'ànima del freixe en un quadern personal del seu besavi, recuperant així la memòria històrica de la seva família i de la comarca.

Al llarg de la seva carrera com a escriptora no només ha conreat la poesia, gènere que li va permetre guanyar el premi Vila de Martorell de l'any 2000 amb Aigua Llunyana i el Premi de Poesia Festa d'Elx, de 2004, amb La llum primera, sinó també la novel·la per adults i la novel·la juvenil. En la seva trajectòria destaquem les seves col·laboracions a la Revista de Girona on Rosa Font ens ofereix unes descripcions, de temes molt variats, utilitzant la veu personal i íntima dels seus poemes.

Rosa Font també destaca per la seva activa vida cultural. La poetessa recita els seus poemes i col·labora, entre d'altres institucions, amb L'Aula d'Humanitats de Girona. També ha estat ponent en algunes jornades d'història de la literatura. Destaca la seva intervenció a les Primeres Jornades d'Estudi sobre la vida i obra de Víctor Català organitzades per l'Ajuntament de l'Escala amb la ponència "Un film (3.000 metres)": la resposta de Víctor Català als models noucentistes.

El nom de Rosa Font no el podem deslligar del de Maria Àngels Anglada ja que aquesta va ser la seva professora i li va prologar el poemari Quadern d'Erinna de Telos.

Premis literaris

Vila de Martorell de poesia, 2000: Aigua llunyana Ciutat d'Elx de poesia, 2004: La llum primera Premis Literaris de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia, 2008: Des de l'arrel Carles Riba, 2010: Un lloc a l'ombra

Llibres publicats

Narrativa Envia'ns un àngel. Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor, 1999 [juvenil] Novel·la L'ànima del freixe. Barcelona: Barcanova, 2003 Poesia Quadern d'Erinna de Telos. Barcelona: Columna, 1989 Tres notes i el silenci. Barcelona: Ed. 62, 1989 Com ombres vives. Barcelona: Columna, 1996 Aigua llunyana. Barcelona: Viena, 2001 La llum primera. Valencia: Eliseu Climent / 3i4, 2005 Des de l'arrel. Barcelona: Proa, 2009 Un lloc a l'ombra. Barcelona: Proa, 2011

El País de los Estudiantes

Ara, després d'haver acabat el nostre projecte de diari sense haver obtingut un bon resultat, hem estat mirant els altres per saber contra qui hauríem comptetit. Hi ha de tot, n'hi ha que estan molt ben fets i d'altres que deixen molt a desitjar.
El que més m'ha agradat a sigut els que l'any passat havien guanyat, els del col·legi Nuestra Señora de la Paz, Cantabria. Es nota que tenen experiència d'anys anteriors i que han treballat molt, perquè només de veure la portada pots observar que hi han dedicat temps. El nom del diari és bo "Enredados", i han fet una bona maquetació a part de que està tot molt ben organitzat i des de la portada pots veure bastantes parts de les que consta el diari. Els articles estan treballats i són agradables a la vista, per tant incita a la curiositat de l'ho que hi parla.
Per mi és un dels millors diaris, ja que s'han esforçat i ho han treballat.

Tetris

El Tetris és un joc molt popular que va aprèixer a la dècada dels 80. Aquest joc consisteix en una sèrie de figures geomètriques construides a base de quadrats que apareixent a la part superior de la pantalla i cauen cap avall. De manera de que es van forman files i quan es van encaixant entre elles s'eliminen. Si la pantalla queda completament plena el joc s'acaba.

Una de les sensacions més incomodes del Tetris és quan queden petits espais buits entre les figures i que a mesura que el joc avança vols anar intentant arreglar, però que finalment veus que és impossible de fer-ho. Una sensació similar a la que tenim quan no ens ensurtim en matemàtiques.

Les matemàtiques són com el tetris, a mesura que passa el temps i avances de nivell es complica i si no has completat els espais buits des d'un principi costa molt avançar correctament. I el fracàs escolar en les matemàtiques es deu a una bona base, si no es resolen els problemes des del principi és difícil avançar sense dificultats.

L'experiència personal de l'autor de l'article va ser la següent: ell estava fent primer de batxillerat amb tan sols onze anys. Malhauradament va patir un accident en un dit i va estar deu dies sense assistir a classe. Quan va tornar estava completament perdut i no entenia res de matemàtiques, i aixo va provocar que les seves notes empitjoressin. Tot i que va acabar el batixllerat i és llicenciat en matemàtiques, van quedar alguns espais buits en la seva ensenyança i que a mesura d'anar donant classes a altres persones a tingut que emplenar per tal de seguir.


Reflexió:

És fonamental tenir constància en els estudis per tal de poder anar avançant, perquè per una petita distracciío pot ser fonamental per saturar-se o tirar endavant.

El segle XXI ja té la seva revolució.

1. Quins factors fan, segons el periodista, que les revoltes del Nord d'Àfrica puguin ser considerades la revolucio del segle XXI? - Es considera una revolució a un canvi violent en les institucions polítiques, socials y econòmiques d'un pais, generalment amb la participació de les masses populars. 3. Quin va ser el detonant que va començar aquesta revolta? - No és casual que el detonant va ser un succes poderosament metasafòric. La històra de Mohamed Buaziz i el seu carro de fruita ha donat la volta al món. El carro de Buaziz, un jove de 26 anys resident a Sidi Buzid (Tuníssia), va ser confiscat per la policia. Ja li havia passat altres vegades, però amb un petit soborn ho podia solucionar. Però quan va anar a queixar-se, una funcionària, Fadia Hamdi, el va escupir a la cara. Això, la humillacio, va ser el que Buaziz no va poder soportar. Aquell mateix dia, 17 de desembre de 2010 es va prendre foc.