La sento des de lluny, sobre el teulat,
a les fulles vinclades per les llances
tortuoses, al terra tan humit
com la pell d´un nounat, dins de les temples
que esclaten amb el pes d´una nit sorda.
La sento des de lluny, sobre el tronc sinuós
de la figuera, sobre les pedres que duen
el rostre dels meus morts.
La sento sota els peus d´un blanc incendiat,
punxan-te els dits i el gest que s´endevina
sota la pell resseca.
La sento com colpeja les llambordes
on vares transitar: i et guia
els passos lleus abans de fondre´s.
La sento com penetra
les arrels amagades que deixen els teus ossos:
fins a fer-les florir.
La sento travessant els recs del mas,
clavant les urpes a les closes fèrtils,
enfilant-se a les saules emmudides
mentre la boira esquinça els esbarzers de l´hort.
.
La sento des de lluny. Sé que t´abraça
i cau, sempre més lenta,
sobre els teus ulls de fang.
El "Jo poètic" explica els seus sentiments cap a una persona perduda. Diu que la sent a dintre, per tot arreu.
ResponEliminaVersos de 10 i de 6 en alguns casos.
ResponEliminaNo seguiex rima ni assonant i ni consonant.
A veure si aprofundeixes més i n'expliques el significat oralment a l'aula.
ResponElimina