La meva llista de blogs

diumenge, 29 de maig del 2011

ROSA MARIA FONT

Maria Rosa Font i Massot va néixer a Sant Pere Pescador l'any 1957. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona. Tot i la seva residència a la capital gironina, Rosa Font no ha abandonat el seu vincle amb l'Empordà: no en va fou membre del Grup de Defensa dels Aiguamolls de l'Empordà i ara és sòcia de l'IAEDEN (Institut Alt Empordanès de Defensa de la Natura). També va basar la seva novel¿·a L'ànima del freixe en un quadern personal del seu besavi, recuperant així la memòria històrica de la seva família i de la comarca.

Al llarg de la seva carrera com a escriptora no només ha creat la poesia, gènere que li va permetre guanyar el premi Vila de Martorell de l'any 2000 amb Aigua Llunyana i el Premi de Poesia Festa d'Elx, de 2004, amb La llum primera, sinó també la novel·la per adults i la novel·la juvenil. En la seva trajectòria destaquem les seves col·laboracions a la Revista de Girona on Rosa Font ens ofereix unes descripcions, de temes molt variats, utilitzant la veu personal i íntima dels seus poemes.

Rosa Font també destaca per la seva activa vida cultural. La poetessa recita els seus poemes i col·labora, entre d'altres institucions, amb L'Aula d'Humanitats de Girona. També ha estat ponent en algunes jornades d'història de la literatura. Destaca la seva intervenció a les Primeres Jornades d'Estudi sobre la vida i obra de Víctor Català organitzades per l'Ajuntament de l'Escala amb la ponència "Un film (3.000 metres)": la resposta de Víctor Català als models noucentistes.

El nom de Rosa Font no el podem deslligar del de Maria Àngels Anglada ja que aquesta va ser la seva professora i li va prologar el poemari Quadern d'Erinna de Telos.




Llibres publicats


Narrativa:


· Envia'ns un àngel. Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor, 1999 [juvenil]


Novel·la:


L'ànima del freixe. Barcelona: Barcanova, 2003.


Poesia:






· Quadern d'Erinna de Telos. Barcelona: Columna, 1989


· Tres notes i el silenci. Barcelona: Ed. 62, 1989


· Com ombres vives. Barcelona: Columna, 1996


· Aigua llunyana. Barcelona: Viena, 2001


· La llum primera. Valencia: Eliseu Climent / 3i4, 2005


· Des de l'arrel. Barcelona: Proa, 2009


· Un lloc a l'ombra. Barcelona: Proa, 2011




Premis literaris



·Vila de Martorell de poesia, 2000: Aigua llunyana


· Ciutat d'Elx de poesia, 2004: La llum primera


· Premis Literaris de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia, 2008: Des de l'arrel


· Carles Riba, 2010: Un lloc a l'ombra










AIGUA LLUNYANA



La sento des de lluny, sobre el teulat,


a les fulles vinclades per les llances


tortuoses, al terra tan humit


com la pell d´un nounat, dins de les temples


que esclaten amb el pes d´una nit sorda.


La sento des de lluny, sobre el tronc sinuós


de la figuera, sobre les pedres que duen


el rostre dels meus morts.


La sento sota els peus d´un blanc incendiat,


punxan-te els dits i el gest que s´endevina


sota la pell resseca.


La sento com colpeja les llambordes


on vares transitar: i et guia


els passos lleus abans de fondre´s.


La sento com penetra


les arrels amagades que deixen els teus ossos:


fins a fer-les florir.


La sento travessant els recs del mas,


clavant les urpes a les closes fèrtils,


enfilant-se a les saules emmudides


mentre la boira esquinça els esbarzers de l´hort.


.


La sento des de lluny. Sé que t´abraça


i cau, sempre més lenta,


sobre els teus ulls de fang.



El "Jo poètic" explica els seus sentiments cap a una persona perduda. Diu que la sent a dintre, per tot arreu.


Versos de 10 i de 6 en alguns casos.
No seguiex rima ni assonant i ni consonant.




SOTA L’OMBRA


Sense pell, en un lloc a l'ombra, visc. 10
Desnuada de mi, 6
amb els dits cabdellats 6
a la madeixa de la mort 8
mentre escolto les hores sense veu, 10
amb la finestra oberta al vent glaçat 10
enmig d'un naufragi de núvols. 8
Em sé terra de nit i pols crepuscular, 6+6=12 vers alexandrí
acer d'estrella i ombra, 6
el so desafinat dels meteors. 10
Saliva de cuc, boca de llimac, em sé,
un bri cansat de fum, la cicatriu del foc.
Als fils gelats dels vent, estenc el meu vestit:
la pell que sobreviu llagada
en aquest lloc a l'ombra.



En aquest poema el jo poètic descriu com se sent. Es sent com si s’estigués morint de pena, i és com si s¡estigués a sota terra morint-se i podrint-se, com si els cucs se l’estiguéssin menjant.



dimarts, 17 de maig del 2011

AIGUA LLUNYANA

La sento des de lluny, sobre el teulat,
a les fulles vinclades per les llances
tortuoses, al terra tan humit
com la pell d´un nounat, dins de les temples
que esclaten amb el pes d´una nit sorda.
La sento des de lluny, sobre el tronc sinuós
de la figuera, sobre les pedres que duen
el rostre dels meus morts.
La sento sota els peus d´un blanc incendiat,
punxan-te els dits i el gest que s´endevina
sota la pell resseca.
La sento com colpeja les llambordes
on vares transitar: i et guia
els passos lleus abans de fondre´s.
La sento com penetra
les arrels amagades que deixen els teus ossos:
fins a fer-les florir.
La sento travessant els recs del mas,
clavant les urpes a les closes fèrtils,
enfilant-se a les saules emmudides
mentre la boira esquinça els esbarzers de l´hort.
.
La sento des de lluny. Sé que t´abraça
i cau, sempre més lenta,
sobre els teus ulls de fang.

dimarts, 10 de maig del 2011

M. Rosa Font i Massot

aria Rosa Font i Massot va néixer a Sant Pere Pescador l'any 1957. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona. Tot i la seva residència a la capital gironina, Rosa Font no ha abandonat el seu vincle amb l'Empordà: no en va fou membre del Grup de Defensa dels Aiguamolls de l'Empordà i ara és sòcia de l'IAEDEN (Institut Alt Empordanès de Defensa de la Natura). També va basar la seva novel¿·a L'ànima del freixe en un quadern personal del seu besavi, recuperant així la memòria històrica de la seva família i de la comarca.

Al llarg de la seva carrera com a escriptora no només ha conreat la poesia, gènere que li va permetre guanyar el premi Vila de Martorell de l'any 2000 amb Aigua Llunyana i el Premi de Poesia Festa d'Elx, de 2004, amb La llum primera, sinó també la novel·la per adults i la novel·la juvenil. En la seva trajectòria destaquem les seves col·laboracions a la Revista de Girona on Rosa Font ens ofereix unes descripcions, de temes molt variats, utilitzant la veu personal i íntima dels seus poemes.

Rosa Font també destaca per la seva activa vida cultural. La poetessa recita els seus poemes i col·labora, entre d'altres institucions, amb L'Aula d'Humanitats de Girona. També ha estat ponent en algunes jornades d'història de la literatura. Destaca la seva intervenció a les Primeres Jornades d'Estudi sobre la vida i obra de Víctor Català organitzades per l'Ajuntament de l'Escala amb la ponència "Un film (3.000 metres)": la resposta de Víctor Català als models noucentistes.

El nom de Rosa Font no el podem deslligar del de Maria Àngels Anglada ja que aquesta va ser la seva professora i li va prologar el poemari Quadern d'Erinna de Telos.


Premis literaris
 Vila de Martorell de poesia, 2000: Aigua llunyana
 Ciutat d'Elx de poesia, 2004: La llum primera
 Premis Literaris de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia, 2008: Des de l'arrel
 Carles Riba, 2010: Un lloc a l'ombra

Llibres publicats
 Narrativa
  Envia'ns un àngel. Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor, 1999 [juvenil]
 Novel·la
  L'ànima del freixe. Barcelona: Barcanova, 2003
 Poesia
  Quadern d'Erinna de Telos. Barcelona: Columna, 1989
  Tres notes i el silenci. Barcelona: Ed. 62, 1989
  Com ombres vives. Barcelona: Columna, 1996
  Aigua llunyana. Barcelona: Viena, 2001
  La llum primera. Valencia: Eliseu Climent / 3i4, 2005
  Des de l'arrel. Barcelona: Proa, 2009
  Un lloc a l'ombra. Barcelona: Proa, 2011

dimarts, 3 de maig del 2011

El País de los Estudiantes

Ara, després d'haver acabat el nostre projecte de diari sense haver obtingut un bon resultat, hem estat mirant els altres per saber contra qui hauríem comptetit. Hi ha de tot, n'hi ha que estan molt ben fets i d'altres que deixen molt a desitjar.
El que més m'ha agradat a sigut els que l'any passat havien guanyat, els del col·legi Nuestra Señora de la Paz, Cantabria. Es nota que tenen experiència d'anys anteriors i que han treballat molt, perquè només de veure la portada pots observar que hi han dedicat temps. El nom del diari és bo "Enredados", i han fet una bona maquetació a part de que està tot molt ben organitzat i des de la portada pots veure bastantes parts de les que consta el diari. Els articles estan treballats i són agradables a la vista, per tant incita a la curiositat de l'ho que hi parla.
Per mi és un dels millors diaris, ja que s'han esforçat i ho han treballat.