Al llarg de la seva carrera com a escriptora no només ha creat la poesia, gènere que li va permetre guanyar el premi Vila de Martorell de l'any 2000 amb Aigua Llunyana i el Premi de Poesia Festa d'Elx, de 2004, amb La llum primera, sinó també la novel·la per adults i la novel·la juvenil. En la seva trajectòria destaquem les seves col·laboracions a la Revista de Girona on Rosa Font ens ofereix unes descripcions, de temes molt variats, utilitzant la veu personal i íntima dels seus poemes.
Rosa Font també destaca per la seva activa vida cultural. La poetessa recita els seus poemes i col·labora, entre d'altres institucions, amb L'Aula d'Humanitats de Girona. També ha estat ponent en algunes jornades d'història de la literatura. Destaca la seva intervenció a les Primeres Jornades d'Estudi sobre la vida i obra de Víctor Català organitzades per l'Ajuntament de l'Escala amb la ponència "Un film (3.000 metres)": la resposta de Víctor Català als models noucentistes.
El nom de Rosa Font no el podem deslligar del de Maria Àngels Anglada ja que aquesta va ser la seva professora i li va prologar el poemari Quadern d'Erinna de Telos.
Llibres publicats
Narrativa:
· Envia'ns un àngel. Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor, 1999 [juvenil]
Novel·la:
L'ànima del freixe. Barcelona: Barcanova, 2003.
Poesia:
· Quadern d'Erinna de Telos. Barcelona: Columna, 1989 · Tres notes i el silenci. Barcelona: Ed. 62, 1989 · Com ombres vives. Barcelona: Columna, 1996 · Aigua llunyana. Barcelona: Viena, 2001 · La llum primera. Valencia: Eliseu Climent / 3i4, 2005 · Des de l'arrel. Barcelona: Proa, 2009 · Un lloc a l'ombra. Barcelona: Proa, 2011 Premis literaris ·Vila de Martorell de poesia, 2000: Aigua llunyana · Ciutat d'Elx de poesia, 2004: La llum primera · Premis Literaris de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia, 2008: Des de l'arrel · Carles Riba, 2010: Un lloc a l'ombra AIGUA LLUNYANA La sento des de lluny, sobre el teulat, a les fulles vinclades per les llances tortuoses, al terra tan humit com la pell d´un nounat, dins de les temples que esclaten amb el pes d´una nit sorda. La sento des de lluny, sobre el tronc sinuós de la figuera, sobre les pedres que duen el rostre dels meus morts. La sento sota els peus d´un blanc incendiat, punxan-te els dits i el gest que s´endevina sota la pell resseca. La sento com colpeja les llambordes on vares transitar: i et guia els passos lleus abans de fondre´s. La sento com penetra les arrels amagades que deixen els teus ossos: fins a fer-les florir. La sento travessant els recs del mas, clavant les urpes a les closes fèrtils, enfilant-se a les saules emmudides mentre la boira esquinça els esbarzers de l´hort. . La sento des de lluny. Sé que t´abraça i cau, sempre més lenta, sobre els teus ulls de fang. El "Jo poètic" explica els seus sentiments cap a una persona perduda. Diu que la sent a dintre, per tot arreu. Versos de 10 i de 6 en alguns casos. SOTA L’OMBRA Sense pell, en un lloc a l'ombra, visc. 10 En aquest poema el jo poètic descriu com se sent. Es sent com si s’estigués morint de pena, i és com si s¡estigués a sota terra morint-se i podrint-se, com si els cucs se l’estiguéssin menjant. |
